CARA MATISSE

Colors Primaris

Colors Secundaris

Colors Càlids

Colors Freds

NATURALESA I PERCEPCIÓ DEL COLOR

El color és un conjunt de sensacions que tenen lloc al cervell. Intervenen la font de llum, la reflexió o absorció per part dels materials i l'ull.

La llum

La llum és una ona electromagnética que transmet energia.

La llum blanca és el conjunt de totes les longituds d'ona de l'espectre visible.

SÍNTESI ADDITIVA

Síntesi additiva és la suma o mescla de totes les llums acolorides de l'espectre que produeixen llum.

Colors llum

Primaris: vermell, verd i blau violeta.

Secundaris: groc, blau cian i magenta.

Colors llum complementaris: mescla d'un color llum primari i un de secundari que no contingui l'anterior.

SÍNTESI SUBTRACTIVA

Síntesi subtractiva és la mescla de colors pigment que produeixen una resta de llum.

Colors pigment

Primaris: groc, blau cian i magenta.

Secundaris: vermell, verd i blau violeta.

Colors pigment complementaris: mescla d'un color pigment primari i un de secundari que no contingui l'anterior.

CODIFICACIÓ DEL COLOR

Qualitat del color

To: qualitat per la qual s'identifica el color,

Valor: grau de claredat o foscor d'un color.

Saturació: grau de puresa d'un color.

Sistemes cromàtics: codifiquen i ordenen els colors segons la posició que ocupen a l'espectre.

Colors terciaris: formats per la mescla d'un de primari i un de secundari adjacent del cercle cromàtic.

Groc + Verd = Groc verdós

Cian + verd = Blau verdós

Groc + Vermell = Vermell ataronjat

Cian + Violeta = Blau violaci

Magenta + Violeta = Púrpura

Magenta + Vermell = Carmí

HARMONIES CROMÀTIQUES

Una harmonia cromàtica és la relació que s'estableix en una composició entre dos o més colors.

Tipus d'harmonies

Harmonies de colors afins: mescla de tons qué es troben propers al cercle cromàtic.

Harmonies de colors complementaris mescles de colors primaris i secundaris oposats en el cercle cromàtic.

Basurco, E; Rodriguez, I; Soler, I: Educació Visual i Plàstica. Editorial CRUÏLLA. Barcelona 2007.

EL COLOR

Aspectes físics, fisiològics i psicològics del color

L'espectre visible

La llum és el conjunt de les radiacions electromagnètiques que l'ull humà és capaç de percebre. Aquestes radiacions es diferencien les unes de les altres per una propietat anomenada longitud d'ona; a cada longitud d'ona correspon un color diferent: són els colors que obtenim en descompondre la llum solar amb un prisma o que observem en l'arc iris. El conjunt de totes aquestes radiacions constitueixen l'espectre visible.

L'espectre visible forma part d'un conjunt molt més ampli de radiacions electromagnètiques, de les quals només una estreta franja és visible. Immediatament més ençà i més enllà hi ha els raigs ultravioletes i els raigs infraroigs, que ja no són visibles.

La sensació de color

Les fonts lluminoses poden ser monocromàtiques: això significa que emeten llum d'una única longitud d'ona. Però aquest fet és més aviat excepcional: tant el Sol com la immensa majoria de les fonts lluminoses emeten un conjunt de radiacions de longituds d'ona diferents. El mateix es pot dir dels objectes il·luminats amb llum blanca: encara que reflecteixin parcialment la llum que els il·lumina, aquesta és formada d'un conjunt més o menys ampli de longituds d'ona diferents.

Tanmateix l'ull és incapaç de distingir la composició d'aquestes mescles. L'ull funciona d'una manera diferent que l'oïda en un aspecte molt rellevant. L'oïda és capaç de destriar dos o més sons de diferent longitud d'ona emesos simultàniament. Ni la persona més negada musicalment confondrà mai un do i un mi simultanis amb un re: potser no sabrà explicar la diferència, però ho trobarà diferent. L'ull del colorista més expert, en canvi, confon en una sola sensació indestriable qualsevol conjunt format per llum de diverses longituds d'ona procedents d'un mateix punt. Ningú no és capaç, per exemple, de determinar si una llum groga procedeix d'un focus groc o de la superposició de la llum procedent de dos focus, un de vermell i un de verd.

A la retina hi ha cèl·lules fotoreceptores, sensibles a les radiacions lluminoses. N'hi ha de dues menes: bastonets i cons. Els primers són els responsables de la visió en nivells baixos d'il·luminació; els segons, de la visió a nivells d'il·luminació més alts. Hi ha tres tipus de cons; cada tipus és sensible a una franja diferent de l'espectre visible: els uns són sensibles principalment al vermell, els altres principalment al verd i els altres principalment al blau. La sensació que ens produeix un color és la resultant dels nivells d'excitació sobre els tres tipus de cons.

Aspectes psicològics de la sensació de color

A aquesta dimensió que podem anomenar fisiològica del color se n'hi uneix una altra que ho acaba de complicar: la dimensió psicològica: un mateix color no és percebut igual en entorns diferents, com podem observar a continuació.